Deia

En Tomàs era un bon home, pobre, però tenia un lloc,

Una casa abandonada, ningú en volia saber res

En Rafel un mal polític del poble es va aprofitar

Ell pensava que els negocis i el plaer es poden barrejar

I en Tomàs deia, deia, que el mes gran dels privilegis era viure en

llibertat

i en Rafel deia, deia, que això dura quatre dies,

res dolent m´ha de passar

I en veure en Tomàs, bon negoci, es clar,

el va fer fora i al carrer va anar a parar

No em fas pena, nen, perquè soc conscient

que aquí vull fer cales i tu aquí ni hi pintes res

I això si que te un nom, i no és la llibertat

Es el poder, es l´egoisme, es l´avarícia sense fre

per be, o per mal, Rafel, se que t´enpenadiras

qui sap, potser un dia jo seré mes fort

i sabràs que es estar en el meu lloc,

i amb l´ajuda dels esteles podràs

comptar

I allí al carrer on volen les veus

va saber que a les nits, l´espavilat d´en Rafel

amb una meuca va passar el temps

i el cul li vam retratar

era clar que al poder

poc havia de durar

i en Tomàs deia, deia,

t´has posat on no et manaven i al final t´han enxampat

i en Rafel deia, deia,

e perdut el privilegi ja de viure amb el cap alt

El carrer a l´hivern es fa dur i etern,

no vaig fer mal a ningú

em vas deixar sol al fred

pel que has fet tu, ara hauràs de pagar ho sap el poble

i al carrer et faran anar

veuràs com la merda et puja fins dalt

el coll i per dins la sang et podrirà

com ni el fred pot refredar

per be o per mal, Rafel, ara t´empenediras

ja ho veus, ara veus que jo ja soc mes fort

sentiràs que es estar en el meu lloc

i amb l´ajuda dels estels, podràs comptar.