La Raò

Com m'agradaria dur-te en la meua barca,

damunt de l'aigua

i pintar el nom del que més vull

tant com m'agrada,

i pintar el nom del que més vull.

Remolins dius que hi haurà

Quants anys t'he esperat

asseguda a la platja,

damunt la sorra,

i he fet castells

que m'han furtat les onades.

I l'escuma porta vora mar un esquitx,

toca el meu dit,

ja estic casada.

Si vas encara a trigar,

si malgrat això t'he d'esperar

dónes la raó a qui en té

i te'n demana.

Si no és ara quan vindràs

i em quedaré de nou a la porta

dónes la raó a qui en té

i te'n demana.

Com m'agradaria

recordar la teua cara

quan ja no et tinga

i cerque encenalls

del que ha sigut la meua vida.

Ric vers l'horitzó per no plorar

i apagar tan feble foc.