Temps d'esclatar

Fart d'esperar i no rebre res

d'aguantar tant de patiment,

tragar-te tanta hipocresia.

Fart d'escoltar sempre el mateix

que no ets res ni seràs res,

fart de sentir-te despreciat.

Crescut entre la soledat,

aprenent a no contestar,

agraïnt i baixant el cap.

Nos has tingut temps per a intentar

prendre un camí per a arribar,

massa ocupat a oblidar...

Temps,

ara és el temps,

ha arribat el temps,

temps d'esclatar...

Fart de lluitar per a esborrar

les cicatrius del teu passat,

pallisses que els ulls t'han marcat.

Fart de creure en tu mateix,

de fer-te el fort sobre el teu pes,

construint el teu trist present.

Cansat de ser un nombre més

en les llistes de les ett's,

cansat de no saber mai res,

mai res d'un futur que no és,

que s'aguanta en el no res

i en les entranyes del poder.

Temps,

ara és el temps,

ha arribat el temps,

temps d'esclatar...

Oblidem el sentit

de les nostres vides

a base de calades

lentes i sofrides,

oblidem el sentit

de la nostra existència,

crescuts entre mentides,

odi i violència.

I duem als ulls la mirada marcada,

l'expressió carregada, sobrecarregada,

i callem amb la nit

i no podem dormir

i ens preguntem per què

sentim aquesta ràbia encara,

aquesta ràbia encara...