Tancat a dins, lligat amb les grans cadenes,
estava empresonat dins d'aquest pou sense fí,
oh no! sense fí.
Les parets m'ofegaven i el cor se m'havia adormit.
Lligat a tu, el pes del teu encanteri
no em deixava respirar, però ni un moment vaig deixar,
oh no! de lluitar,
i a la fí he pogut deslliurar-me d'aquesta gran presó.
He perdut tant temps estacat a tu,
somiant tenir la llibertat de marxar.
Et juro que t'oblidaré aviat,
he pogut trencar les cadenes.
El sol, el vent, camins que fan les estrelles,
salts d'aigua que van al riu i aquells ocells que tots junts,
pel cel, van volant,
ja no són uns records, ja no són il.lusions, són realitats.
He perdut tant temps estacat a tu,
somiant tenir la llibertat de marxar.
Et juro que t'oblidaré aviat,
he pogut trencar les cadenes.
A strong comment here is specific: the phrase you keep hearing, the mood you come back for, or the reason this song stays in rotation.
Sign in to post the first listener note. Reporting stays open to everyone.