Espill

Mestre Jaume Roig va nàixer

probablement a València

a començament del segle

XV. Se sap amb certesa

que va morir un dissabte

quart dia del mes d'abril,

l'any mil quatre-cents setanta-

vuit, en aquesta ciutat.

Va estudiar "Medecina

i Arts" a ciutat de Lleida

a l'Estudi General

i a la Sorbona, París.

Fou cèlebre com a metge,

examinador de metges

i Conseller de València.

I ha passat a la Història

com autor de la novel·la

que ell va titular Espill,

escrita en vers tota ella.

L'Espill és obra important,

d'evident misogínia,

més citada que llegida,

amb més de setze mil versos

dels quals jo vos en diré

noranta-set. Els que calen

per contar-vos una història

terrible i esgarrifosa,

d'un restaurant de París

on servien carn humana,

segons l'autor, ben cuinada:

Mes, aquell any,

un cas estrany

en lo món nou,

jorn de Ninou

s'hi esdevenc.

Jo tinguí el reng

fiu convidar

tots, a sopar

e rigolatge,

los de paratge

qui junt havíem,

allí teniem

de tots potatges;

de carns salvatges;

volateria;

pastisseria

molt preciosa,

la pus famosa

de tot París.

En un pastís,

capolat, trit,

d'hom cap de dit

hi fon trobat.

Fon molt torbat

qui el conegué;

reconegué

que hi trobaria:

més, hi havia

un cap d'orella.

Carn de vedella

créiem menjàssem

ans que hi trobàssem

l'ungla i el dit

tros mig partit.

Tots lo miram,

e arbitram

carn d'hom cert era.

La pastissera,

ab dos aidants

filles ja grans,

era fornera

e tavernera;

dels que hi venien

allí bevien,

alguns mataven;

carn capolaven,

feien pastells,

e, dels budells,

feien salsisses

o llonganisses,

del món pus fines.

Mare i fadrines,

quants ne tenien

tants ne venien,

e no hi bastaven;

elles mataven

alguns vedells:

ab la carn d'ells

tot ho cobrien,

assaborien

ab fines salses.

Les dones falses,

en un clot tou,

fondo com pou,

descarnats ossos,

cames e tossos,

allí els metien;

e ja l'omplien

les fembres braves,

cruels e praves,

infels, malvades,

e escelerades,

abominables!

Cert, los diables,

com los mataven,

crec les aidaven

e lo dimoni.

Faç testimoni

que en mengí prou:

mai carn ni brou,

perdius, gallines

ni francolines

de tal sabor,

tendror, dolçor,

mai no sentí.

Per lo matí,

de totes tres

feren quarters;

e llur posada

fon derrocada,

e l'aplanaren,

sal hi sembraren;

e tots los cossos

tallats a trossos,

(cent n'hi comptaren)

i els soterraren

en lloc sagrat.