El Bosc De Formigó

L'altre dia vaig buscar el teu nom

en el tronc d'aquell roure tan vell,

testimoni del desig dels dos,

silenciós confident entre els arbres.

Però d'aquell roure ja res quedava,

tot era estrany, diferent.

(Tornada)

Serina, Serina... m'han robat els records.

Serina, Serina... un vell somni d'amor.

Els grans arbres ja no hi eren pas,

dels petits no en quedaven ni branques.

En aquell bosc ara és tot ciment,

silenciós confident d'ombres blanques.

I d'aquell roure ja res quedava,

tot era estrany, diferent.

Sé que algú els va tallar per a poder-ne fer

fulles de paper

on la gent ara escriu, jo que sé,

paraules d'amor o de fe.

(Tornada)

Sobre el ciment jo hi vaig gravar un nou cor

amb el teu nom, el meu nom i una data.

Potser en mil anys hi creixerà un nou bosc

i entre els seus troncs aquest cor serà un altre.

Serà un bon roure

serà un gran arbre

tot serà estrany, diferent

(Tornada)

Sé que algú els va tallar per a poder-ne fer

fulles de paper

on la gent ara escriu, jo que sé,

paraules d'amor o de fe.

Diu la gent que és absurd,

mai el trobaré, tot serà per res.

Ningú sap que aquell dia

tu i jo vam fer l'amor als seus peus.