Hienes

Tot ens era igual, ploguera sofre I foc sobre les nostres ciutats

Aquesta bogeria no ens pertany, però es fa un lloc entre les nostres mans

I esta estranya manera de ser lliure

Fuig, no vull un braç amb cicatrius cap a la tragèdia

Ací tots estem marcats com les mules, com els porcs

Barranc de hienes

Carronyers

Vinc del vidre, vinc de l’existència errant dels folls

Que són de les cendres blanques dels nostres records

Menteixes cada vegada que em mires

Amb aquesta mentida teua que no és sinó la por

Menteixes amb la llum de la mala sort

De les estrelles negres que ho atrapen tot

Barranc de hienes

Carronyers

Vivim sota una pedra, al buit miserable I càlid d'esta gran bogeria de ciment

Sota la quantitat de merda que ens han de tirar damunt per a seguir en el poder

Vivim sota una pedra, bé que ho saps

I el nostre cos s'ha tornat transparent

Com els escorpins assetjats que moren I maten

Al mig d’un cercle de foc, perduts al camp obert