No he sabut mai mutilar-me la veu
Per trobar els gemecs
Que s’han perdut en l’aire
Ni atresorar totes les tradicions
Que ens imposa la carn
Traspassant l’esperit
Hi ha les vegades que jec adormit
I em desperte, de sobte
Devent-te les hores
No he sabut mai reconèixer el teu cos
Entre el munt de corall que cobria les roques
Ni la història dels teus déus
Ni l’amor cultivat en el teu cos tan verge
Ni els beats, que m’envegen
Perquè puc tocar el teu cos
O si m’envegen els botxins
Car, malgrat tot, puc besar-lo també
O els hòmens que resen orientats cap al teu cos
No he sabut mai aferrar-me al meu temps
O arrapar amb les ungles
Els teus murs de fel
Morir em sembla tan fàcil que vull
Destrossar, mos a mos
Un grapat de la vida
No he sabut mai caminar per la mar
Com ho va fer jesús
O com tu m’ensenyares
No he sabut mai com llegir-te l’alcorà
Sense trobar a cada mot
Una imatge del teu cos
Ni com eternitzar-te
O com creure en la bíblia
Si no em parla del teu verb
Ni dels beats, que m’envegen
Perquè puc tocar el teu cos
O si m’envegen els botxins
Car, malgrat tot, puc besar-lo també
O els hòmens que resen orientats cap al teu cos
O els apòstols que s’ofeguen clandestinament
En el teu alè
A strong comment here is specific: the phrase you keep hearing, the mood you come back for, or the reason this song stays in rotation.
Sign in to post the first listener note. Reporting stays open to everyone.