Mira'm els ulls que cap fosca no venç
Vinc d'un estiu amb massa pluges
Però duc foc a l'arrel de les ungles
I no tinc cap sangtraït pels racons
De la pell del record
Per l'abril farà anys del desgavell
Set anys, cosits amb una agulla d'or
A la sorra del temps
Platges enllà perquè la mar els renti
I el sol I el vent en facin diademes
Mira'm els ulls I oblida el cos feixuc
La cambra closa, els grans silencis
De tot això sóc ric, I de més coses
Però no em tempta la fredor del vidre
I sobrevisc, aigües amunt del somni
Tenaç com sempre
Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn
Ara parem-nos en aquest replà
Atents, però, a l'indefugible
Senyal de la represa
Ni tu ni jo no sabem bé de quin
Delicte se'ns acusa
I hem oblidat l'inoblidable origen
De l'espiral de foc I de tendresa
Que ens ha dut fins aquí
No et proposo sinó que compartim
Silenciosament aquests instants
Sense remoure poc ni gens les aigües
Del toll de la memòria
Ni fer cap gest per endreçar calaixos
En un grotesc intent de retrobar
La intimitat perduda
Reposem junts, tan senzill com això
Si res més perquè junts hem baixat
Els set graons d'aquest tram de l'escala
I ara l'ofec del temps no ens neguiteja
Dellà el mirall que perfà aquest silenci
Hi ha l'estesa d'uns anys no combatuts
Barbullents I frondosos
Plens de símbols, de veus I de banderes
Plens de símbols, de veus I de banderes
Però no em tempta la fredor del vidre
I sobrevisc, aigües amunt del somni
Tenaç com sempre
A strong comment here is specific: the phrase you keep hearing, the mood you come back for, or the reason this song stays in rotation.
Sign in to post the first listener note. Reporting stays open to everyone.