Ara Estem Sols

Puc estar tota un vida espolsant la pilota

Sempre m'acaba tornant

Puc apostar un poc més

I somriure en les fotos

Ja vindran ells a parlar

Puc allunyar-me del foco, dir que estic loco

Puc intentar encaixar

Tot el que diguen, total vaig pujar a eixa moto

Queda tragar I tragar

Pots allunyar-te del dia, la nit I dels vicis

Ser la persona exemplar

Pots suportar els insults, el rumor, el judici

Saps que és el preu a pagar

Pots ser el més diplomàtic, el rei del trapezi

Pots aguantar I aguantar

Pots observar a l'espill al senyor de la crisi

Ara comença a plorar

I ara estem sols

I queden lluny aquelles veus

Aquell soroll de zels I d'impotència

I ara estem sols, la meua pena I jo

El crit del cor contra la indiferència

Paga que paga el ninot no demana clemència

Més interessos que al banc

Vaga descalç per un mon de taurons, penitencia

No sap si és merda o si és fang

S'alça de nit taquicàrdic, perdent la consciència

Sent una guerra al seu cap

Tot un exèrcit de listos demana coherencia

Listos que estan al sofá

L'apoteosi

Quina afició per parlar, quin suplici

Per difamar I per pontificar

No aguantarien ni un dia l'ofici

I cride algú que desperte I que actue

Que traga del cap I del cor, que fluctue

I calla el cap, perdedor penitent

I crida el cor contra els indiferents

I ara estem sols