La Dels Beatles

Trau la botella de vi, para taula i mantell

Com per a una boda, com per al rei

Tria un vestit que no estiga de moda

Sense vergonya, sense remei

Ret-li homenatge a la mort del teu odi

Crida, salvatge, la fe del convers. Uff

Cauen com a mosques a la mel, pleitesia

Tant no volaven, no eren ocells, no

Posaven trampes, posaven frens, contaven

Coses

Pensen que saben, saben que tens

I no fluixen ni en ràpid ni en lent

Toni, sap per dimoni, i sap més per vell

Sent les pulletes per aire, per mar

Posen de luxe, rapegen tan mal

I diuen boles, van a les modes, malgasten bolis

No calen pedres, cauen a soles

És la clau i no el martell

No és la ploma, és el pinzell

Tots guardem un secret

Una fe: Jura, promet

Ni retrets, ni flors, ni lleis

No és el cor, són els budells

Eixe pis està net?

Besaran per on xafe el monet

Tan tard, sempre tan tard

No canvia mai la persona

Canvia el grau de soledat

I el mal, pesa a les mans

Perquè els marrons es fan bola

I el talent que s'ha amagat

I els remou més el passat

Records que no alimenten, records que donen fam

Llestos però abandonats, eixos van ser llestos sempre

Jo ja sé que t'agraden més Els Beatles

Que li falta força al vers

Però amic, no em crucifiques

Que el que fa tot el que pot, mai està obligat a més