Hivern

Jo defenc amb passió territoris

Que sembràvem d'amor I colors

Els defenc de impuresses, de plagues

I dins jugue amb les rises I els plors

Jo defenc territoris, els nostres

On sentim que la vida alça el vol

Jo defenc la parcela, la teua

Perque allí tot em toca, res dol

Sí, perquè és temps que s'estira

Un camí de confeti que em guía

On els peus sempre es senten humits

On amics tornen per omplir buits

Cada cosa al seu lloc, cada glosa

Té un torment al davall que reposa

Quan el aire torna a entrar al pit

Quan la terra conforma els sentits

La veritat és joc I no silenci

Ens ensenyavem de tot menos danses

El professor xillant per on comence

I volíem jugar no fer finances

Jugar a que es trencaren les sabates

Jugar amb les paraules perque sí

Jugar amb el llenguatge compartit

Cantant misèries amb formatge pa I vi!!

I així com parla el carrer

Farem missives, hi ha molta empastraeta que desfer

Hi ha molta música que queda en els cantons en nits

De glòria, secrets que queden en els carrerons

Tenim la barca amarraeta I esperant, teniu la boca

I la orella calentetes de passions

Farem el que pugam, la penya està tornant-se loca

Vos traslladem a noves dimensions

Perquè avui cantem per celebrar

Que ningú mai no ens farà callar

Que sommiem amb que se'ns tanca la ferida

Que vivim amb la esperança descossida

Però passen més els dies que les modes

I amb la veu tan desgastada com les soles

Sempre en peu, sempre desafiant la por

I es que el poble que canta mai no mor

Però a voltes arriben gelades

I no trobes la forma, no trobe

D'arrancar-li al hivern la distància

No hi ha sal que desfaça eixe gel

No hi ha crèdit que salve esta empresa

Mai m'expolse la presa, sempre et mor el amor