Dolor, soroll de passes
Diuen que viu en descontrol
Plora d'alegria, riu quan no deuria
Viu amagat baix els llençols
Temors, ressonen frases
Fantasmes parlen al subsòl
Monstres d'un món interior inabastable
En realitat mai ha estat sol
Vaig perdre el nord
Vaig perdre el nord
Si el perd de nou deixa'm que caiga
Qui sap on va? Qui sap què vol?
Camí del sud perdent el nord
Soledat
Per lliurar el seu combat
Viu en un estat d'alerta
Pesen les cançons, pesa tot, pensaments de plom
Pesa també l'existència
"Francomiradors" viuen al balcó
Parles, crides, i ningú contesta
Cau i mor un món, sols ho note jo?
La locura està d'oferta
I quan els colps venen de colp, ho pense i et comprenc
Venen en mil formes
I tot es mou, i tot és fosc, i els monstres volen més
Venen en mil formes
I venen pors, i venen plors, i ells sempre volen més
Llums es tornen ombres
A strong comment here is specific: the phrase you keep hearing, the mood you come back for, or the reason this song stays in rotation.
Sign in to post the first listener note. Reporting stays open to everyone.