Cançons D'ofrena

Era difícil suportar la pressió, les xarxes I el nou home

Projectant un superjò

Autocrítica ferotge, fins que caiga sang al full

No té cabuda l'orgull en este viatge

Deconstrucció, algunes coses fan por, abandonar-se al modus vivendi

De l'opressor, cedir, perdre les forces, sentir-se un traïdor

Sumir-se en la concòrdia, oblidar-se del dolor

D'un grapat de llocs possibles ell va caure en el millor, sa casa

Blau mar, blau cel, I vida grisa

Tan fràgil la cuirassa que tapa a l'home nu

I el vent remou la brasa, I el foc desfà l'iglú

Baixen costera avall els fills de la agonia

Les males companyies del futur

Creuen el descampat I es tomben a la via

Sabent que on sobra realitat no hi cap el glamour

Cançons d'ofrena, maten el nervis I la pena

Com si no vaig a desfer el nuc

Visc en el misteri del poema

Tot el que vam fer va ser per tu

Tots sentim la pena

Qui no mossega, te berena

Sempre són diners, per això me n'ix la fera

Treballar per estudiar

I fer allò que sempre he somiat

Ha sigut una condemna

Tots volem ser amics

Agafar informació, travessar, manipular

Ací comença la traïció

A la leona le quité yo la melena

Les llàgrimes que tira, ja no causen sensació

Quedant-me afònica

Jo vull un món millor

Aprendre de quan caus

La solució és l'acceptació

Bones persones regalant-vos el seu temps

Done les gràcies I molt d'amor a totes elles

Que lluiten, que criden, que tenen poder

Que saps que ningú perd el dret d'aprendre

Si no som per tots, qui em va a defendre

Si no és per tu qui em va a entendre