Imperfeccions - Los Chikos Del Maiz

I diuen per el barri Qui són eixos tres?

Els aturats de sempre, els horteres del mes

Jo estic riguent-me de qui està davant de mi

Dins d'eixe espill, matant complexos, volent-me així

La serietat és massa seria pa no fer-li broma

La senzillesa és sinònim de ser persona

Riguent fins a quedar afònics, amb Rodri I Tony

Tornant borraxos des del Cabanyal a Beni

T'estan diguent que sigues dur, que ets un home

Que amagues el dolor, I fardes de patrimoni

La naturalitat és crim, coses del dimoni

Arrel I ales, gràcies mama, poder de dones

Debilitats et fan fort

L'amor té la mentira, la vida té la mort

Que no t'anul•len, no es un tunel sense eixida

Manen la voluntat I el temps, no la sort

Manen a una, els tres que sents

Pren d'esta merda, fuma

Beuen del ron, del rock I el fonk, estos cabrons

T'abrumen

I sempre orgull de classe, militants de base

Enamorats de rapejar fins que se vos passe

I des de Sants fins a Valencia s'escolten

La resistència que obri el pas I les portes

Ohhh som per a bé o per a mal

Imperfeccions, son reals I son nostres

I més humans, I més reals

Dos de la terreta I un del barri

Plan-B al beat, shake your body

Amb camisa, a Can Batlló

Gel I sifó en aquesta vida grisa

Esclaus del mercadeig

Portem el cabreig fins als palaus

No hem vingut a fer les paus

D'estiuet sense pasta I tu al tercer postgrau

Estic perdent enters, malalt de 45 I LP

Nen, estem fent avions de paper amb les

Nostres misèries I els vostres clitxés

Calla, es música apatxe, amb el Toni

El Panxo I la cassalla a paxes

València és més que ska I gralla

No xapen a les 3, Violència es canalla

Obrim escletxes, I si el plan falla

Trenquem el setge I no volem medalla

Enamorat d'aquesta merda fins la tomba

Si la vergonya al•liena no ho esfondre

Llegó el chico de la barba y de la voz nasal

El que llena tu casal y cansa al barman

Con chanclas y un bañador, con la actitud del ganador

Con este olor a alcohol y la sonrisa intacta

Y defendamos la alegría y la imperfección

La rebeldía y la belleza que tiene el error

El amor por una causa

Con la cabeza siempre alta, entregando el alma en cada canción

Que yo no escribo para sonar en Radio 3, qué va

Escribo por necesidad, pa' calmar el estrés

Lejos del interés, sin pensar en qué dirán

Con toda serenidad y un punto de timidez

Y esas críticas feroces yo no sé qué quieren

Buscan acallar nuestras voces y ven que no pueden

Están buscando que me enfade y pierda los papeles

Pero no saben que yo me crezco cuando me hieren

Y entonces saco el compromiso, saco la rabia

Cansado de tanto sumiso, tanta arrogancia

Cansados de ser esclavos, ser olvidados

Y enamorados de rapear hasta perder el habla